Quantcast
Channel: PASTES DE PEDRA
Viewing all 89 articles
Browse latest View live

EL ESTRENO, Libro Abierto-Ordesa

$
0
0

La ressenya dels aperturistes simple però molt clara. 

Mira que em falten vies per escalar a Ordesa (un munt no les podré fer mai) però tinc debilitat per lo nou, no puc fer-hi res!!. Doncs provem una de les fornades de l'any passat: EL ESTRENOlo primer que se m'acut..... via per coleccionistes i assidus al sector.

La línia es bona (inclús massa bona perquè no estigués oberta) lògica i evident. La veritat es que vaig  disfrutar però tambe patir. Patir per la cutreria de roca que vas trobant i que amb el pas de  cordades es poc arreglar una mica, però.......al seu favor esta que pots  assegurar-te´la  i vas trobant parabolillos (M8) salvadors.

Les dades: llarg 1 i 2 s'empalmen amb roce de corda.

LLarg 7, el pas dur de 6c te una laja a punt de petar.

Llarg 9 el possible 8b... ostres, l'aperturista que potser fa dos metres d'alçada???

Llarg 10, 6b+, El que mes costa d'assegurar , tot i que vas posant cosetes.
El graus em semblen correctes, evidentment els Ao no van apurar res.

El material anunciat a la ressenya es correcte i vam estar 6.30 h.


Comença la festa. 



Arribada a la tercera R. 



Ojito a la laja!! 





Aqui sii! Roca de somni. 










Collons!! on m'agafo??? 




El llarg 10, flanqueig delicat. 


DOCTOR, DOCTOR , QUE EM PASSA?'

$
0
0
M'encanta anar a visitar llocs nous, fer primeres repeticions, buscar l'aventurilla, però quan això no pot ser, repetir una bona via es lo millor. 
La Doctor Doctor es una "5 estrelles" superior. Si la primera vegada em va agradar, aquesta encara més i per més "gozo" va sonar la flauta i em surt tota en lliure, sembla que comencen a donar resultats  les sessions de boulder al roco Ingravita.
Poc o molt a la penya que li van aquest tipus de vies ja l'ha fet. Els que no, no us la perdeu, de veritat val la pena.
Ja està prou piada per la xarxa, tot i així alguna dada nostra.
Material: camalots 0,5 , 0,75 i l'1.
Aliens: semàfor repetint groc més el taronja i el lila.
Joc de tascons i 15 cintes.

El primer ràpel es fa en un arbre amb bagues i es molt oblicu a la dreta fins trobar una R de bolts amb anelles.
El grau obligat es 6c, però sempre ben protegit.




Primer llarg, el més fàcil



Segon llarg, fisura guapa 



 Quart llarg, el més dur, però ben equipat


 Aiii, que no arribo a la presa¡¡¡¡¡¡


 Cinquè llarg, wooow quina passada!!!!



Sisè llarg, també cal apretar


Altres piades i ressenyes aqui i aqui



TERUEL TAMBIEN EXISTE

$
0
0

En vista del temps que pinta i la mala sort que estem tenint aquesta temporada a Ordesa, decidim fer un canvi total i buscar el sol per Teruel. Potser no hem escalat molts metres com voldriem però els llocs solitaris i "mes exòtics" han valgut  el viatge.


ÓRGANOS DE MONTORO

Racó de tranquil.litat i silenci que tot i tenir la carretera davant de la paret no porta gran bullici ja que està fora de les massificacions turístiques i aïllat geogràficament de pobles grans.
Te el riu Guadalope als peus on les seves aigües cristallines t'esperen per refrescar-te després de l'escalada.








Provem la via Arritmia, tenint molt clar que el grau es massa dur per nosaltres, però tenim el comodí de que al costat hi ha la via Abraxas. Doncs l'Arrtimia ha tingut un saqueig de pitons i està molt precària.
En el segon llarg ja hi contava que l'hauria de guarrejar però a falta de dos pitons em va fer suar la gota grossa fent servir arrtimanyes d'artificial xungo amb alguna sortideta lliure expo.
Al tercer llarg també li falten dos pitons però aquí es passa sense problemes fent servir seguros flotants.
El quart llarg si que va ser el definitiu per deixar-ho córrer. Faltava el primer pitó i sense possibilitats d'assegurar-se i una caiguda potencial trenca-cames, la opció era clara, canvi de via.
Els dos últims llargs de l'Abraxas son boníssims que per si sola valen la vía.
Sobre el tema dels pitons ja passo de fer comentaris, una putada, ho sento Eloi i Joan (els aperturistes)
Alguna dada: material, 15 cintes, hoc de camalots 1-2-3-4, aliens del verd al lila i joc de tascons.
El descens: ràpel per l'Arritmia (instal.lació d'anelles) es possible amb corda de 70 i es pot fer amb menys de 5 hores.



S'aprecia a dalt el fabulós diedre de l'Abraxas. 


El tercer llarg, molt mes dur que 6b. 


Sam, on son els pitons?? 2on llarg 



Flipada de diedre.



ROQUES DEL MASMUT

Un altre lloc amb encant. Possiblement mes visitat que els Órganos però igual d'interessant.
Si hi aneu no deixeu de visitar el poble Peñarroya de Tastavins, maco, maco, maco. A l'entrar al poble a mà esquerra ja trobareu el cartell per pujar al Masmut, no te pérdua. Si teniu gana no ho dubteu, aneu al bar del poble, "La Sociedad", econòmic, bo i casolà.
La via escalada: Sebastà Colomé segur que es de lo millor d'aquest rocam. Molt ben oberta, seguros on calen però sense regalar res. Surt tota en lliure menys el pas d'Ao. Tot i que la roca es bona cal anar en compte amb algun "bolo" i molt en compte els últims 10 metres de via.
Amb el mateix material de la via anterior anireu bé i amb 3 horetes us posareu a dalt, si voleu.











Els gegants del Masmut.



Fissura d'Indian Creek amb bolos 



CATALUNYA YE YE - Peña Montañesa, cara sur

$
0
0

Finalment s'han conjugat tots els factors favorables per poder anar i triunfar en aquest "pedazo" de muntanya. Ostres! ja portava temps al darrera d'una sortideta a Peña Montañesa i ostres! que en son de bones aquestes parets!!.
He escalat poques vies (de moment) a Montañesa però totes d'una qualitat suprema i aquesta no podia ser dolenta. 
Aquest troç de paret encara no el coneixia i realment es impressionant.
La vía consta de dues parts ben diferenciades, els tres primers llargs son una mica clàssics amb algun troç de roca cutrilla i els últims quatre de roca increible amb una escalada exterior d'adherència que te  la tens de creure.
Sense ser exposada cal fer sortidetes atrevides però amb caigudes netes.
Llàstima d'un peu que no em va aguantar a l'últim llarg i que em va treure el rotpunkt. 
Amb el material de la ressenya vas sobradíssim i sobretot no us deixeu els tascons.
Vam estar 4 horetes per pujar i vam rapelar per la mateixa via.






El paredon 


Arribada a la primera R 


Segona tirada 


La 5a tirada a primera vista sembla impossible 


Comença la  festa del 7a+ 


La R 6 




Imatges de la última tirada, per mi la millor 

Ressenya del Ganxets i aqui la seva piada

ULL!!....VIA DEL LOBO - Paret de les Bagasses - Terradets

$
0
0
Cal que aneu amb compte si voleu fer aquesta via, la bavaresa del segon llarg a desaparegut i 15 metres quadrats mes de roca. Total, que teniu una sortideta  a buscar l'últim bolt de la tirada una mica expo, tot i així no serà més de 6a+. Després, per arribar a la reunió esta tot trencadot però es fàcil.
Tot i que la via esta molt piada dono algunes dades meves.
Material: joc de tascons i semàfor d'aliens fins la falsa feixa, la part de dalt potser es bona però fa mandra portar claus...
Per repetir-la tranquil millor anar amb el grau sobrat i disfrutareu mes.
Finalment després de fer-la tres cops en diferents décades, aquesta vegada em surt el 7a però.... abans he caigut tres vegades de l'últim pitó.
L'últim llarg es fàcil però no te cap  seguro, es pot assegurar bé. 








En ell flanqueig del segon llarg, ja es veu algo de moguda!!!!


On es la bavaresa ????

 Era aqui!!!

Arribada a la cinquena R.

El flanqueig del sisè llarg, una tirada 5 *****

Els llargs més macos, els últims

Això ja s'acaba

ROCA d'en SANHIDA

$
0
0



Montserrat es increible, aquest raconet ho demostra, un munt d'anys a vista de tots i ni cas, i ara resulta que surten unes línies fantàstiques.




ROCA d'en SANHIDA
  
La descoberta la va fer l' incumbustible David Hita amb la Homo Montserratinus, via ja coneguda per molts i comentada en aquest mateix bloc





Cordada en la segona reunió de la Homo







Ressenya del Hita, tunejada i reomplerta per un menda


CAMI D'EN SANHIDA


A primera vista aquesta via por semblar un "trunyo", un primer llarg rebuscat i cutre, una fissura que ha calgut netejar i un final incert. Res semblant a això, només pel segon llarg ja val la pena tot i que als dos últims llargs de placa son tant bons com les seves veïnes.
Amb un joc d'aliens del blau al lila i un joc de tascons, en tindreu prou. Gairebé tot ho posareu al segon llarg que està semiequipat i que deu n'hi do lo que apreta. Un tercer llarg de placa boníssim justament equipat i un últim llarg que sorpren de lo ben trobat que està.






El primer llarg del CAMI, el mes cutre.






El segon llarg, la fissura, el mes bo.






Com sempre, les cordes tenen vida pròpia.





Les plaques del últims llargs.


VIA ????
De la  via numero 2 no tinc referències ni dels aperturistes ni res.... però es molt bona.
Està totalment "equipadadíssima" per només preocupar-te d' apretar. A la ressenya he proposat uns graus, les repeticions diran si son correctes, potser el grau obligat es menys de 6b.
Al darrer llarg hi ha algun parabolt sense xapa però tenen cordino, no representen cap problema.
En el primer llarg la roca està un pel delicada, cal el pas d'unes quantes cordades perquè es netegi.
Amb un grapat de cintes ja passareu.

El primer llarg, molt fi i amb roca a estudiar




Apreta, apreta!!!!!!!!








Com podeu veure, plaques montserratines de somni


Els veins a la fissura de la última tirada de la Homo, que por si sola ja val l'escalada.



Ressenya del Hita


CHRISTIANIA


Aquesta altra via està ben repartida, dos llargs de fissura i dos de placa, bé l'ultima fissura correspon a la Homo.
La primera tirada una fissura semiequipada que tot i que l'aperturista ha fet una bona feina de neteja encara cal anar-hi en compte. També es on fareu servir tot el material que porteu i en la que tindreu d'apretar mes. La segona tirada es una placa boníssima, de les bones de Montserrat i un tercer llarg per arribar a la bona fissura de la Homo Montserratinus.
El material que vam portar es un joc de tascons, aliens del verd al lila i els camalots 1 i 2 i per l'últim llarg de la Homo, els camalots 3 i 4.

Per arribar a la primera R cal fer un flanquig maco i aeri.














Placa del segon llarg.





L'Anna Rubio encara no l'he fet ja que això de clavar em fa una mica de mandra.
L'aproximació: Sortim del refugi de Santa Cecília en direcció a la Canal de la Llum, remontar la canal fins arribar a la cruïlla de la font de la Llum, (a la dreta) lloc encantador que ja val una passejada, 50 mt. passada la font, evident.
El descens: podries fer moltes combinacions, però la millor es baixar per la Homo.
Paret perfecte per no passar calor.

DIRECTA AS CIMAS - Riglos- Mallo Firé - Punta Mallafré

$
0
0

LA MILLOR MEDICINA, ESCALAR




Ressenya d'aquest bloc i la del Nochedelloro aqui







Setmana caòtica, físicament una piltrafa, per mes inri em cremo un dit cuinant, em peta la furgo (l'arbre de lleves) i el compi té un esguinç de turmell. Evidentment els ànims estan per terra però malgrat tot necessitem la nostra dosi de droga que a més serà la millor cura de tots els mals. 
Busquem una mica de sol ara que ja comença a fer fred, una escalada tranquila, un grau assumible, assegurances a distància prudencial, aproximaciò còmode i el descens serà quelcom més rebuscat...es clar, no es pot demanar tot!.
Riglos i la via Directa As Cimas té tots aquests ingredients.
Línia que ens ha agradat molt  amb molt bona roca i molt sanejada, exceptuant algun trosset puntualment i que només cal portar 15 cintes de material.
Com diu la ressenya del Luichy, es una via molt mes plaquera i no tant de bolos, tot i així continua tenint els seus extraploms on cal tibar de valent.
Comento el descens: la vía arriba a la punta Mallafré. Tal i com arribes al cim, buscar dues anelles darrera d'uns arbustos que et deixen en un coll. D'aqui destrepar una canal de 30 mt i fer un segon ràpel de 20 mt més. Atravessar El Jardincillo i fer un últim ràpel de 30 mt fins al Collado del Firé. 




Comença la festa. 








La cosa es comença a posar tiesa, sense malpensar eeeeeh!!


Tot i buscar el sol, el temps canvia i ens fa abrigar una mica. 







En l'últim llarg, compte amb la roca!! per sort s'han enrotllat amb els seguros. 


Fent equilibris sobre el Puro. 
                                 







AL SOLET DE CANALDA

$
0
0
Paret idònia pels dies de fred, a la qual m'agrada fer-li una visita de tant en tant.

RODAMONS

Al company li falta aquesta via i com es de les millors de Canalda no m'importa el mes mínim repetir-la. Realment després de la que vaig fer la setmana passada (mes avall ja ho explico) la vaig trobar excepcional. Practicament equipada i que es fa tota en lliure menys els tres passos de Ae. 
Ens aquests blogs trobareu piades i ressenyes. Edu, Edu. Amb el teu permir Edu, gracies.
Comentar que la baixada la vam fer pels ràpels que hi ha al costat  de la via que tot i tenir mala fama jo els vaig trobar molt encertats i ràpids de fer, lo seu seria una reequipació i allargar-los a 60 mt. Aqui deixo la meva proposta pels lugarenyos.
Tot això ho hem fet força ràpid, per tant anem per una altra.

















Imatges del flanqueig amb la famosa corda per passar la zona molla que de moment encara es conserva força bé.




KOBOLDS

Aquesta la vam escollir una mica a voleo, la ressenya feia bona pinta i estava a propet dels ràpels.
Doncs la veritat, no ens va agradar gaire. M'havien comentat que tenia alguns llargs molt bons però a costat de l'anterior, res de res. Via pràcticament equipada amb una entrada guarreta i la resta es típic de la zona.






 TORRENTE DE FLUJO
Aquesta es la via de que us parlava anteriorment, la que vaig fer la setmana passada. 
Via exclusiva per col.leccionistes fanàtics de la zona, que no es el meu cas, però em deixo enredar fàcilment. Tot i així no li puc recomenar a ningú, simplement perquè es lletja i molt, molt exposada. Em sembla que no cal dir res mes. En el blog del company, la ressenya.









Moments previs a la volada del company, llàstima que se'm va escapar una bona foto. 


LLEVANT

$
0
0


Com cada any, a finals de desembre acabo agobiadíssim de feina, però com diu el refrany   abans es l'obligació que la devoció . A més, venen les festes i vulguis o no t'afartes de menjar i beure, que es el que toca, es clar!! Doncs després de tot això el que vull es saciar-me de roca i es lo que vam fer amb el Piju amb una petita escapada de dos dies. 

El primer dia, el Penyal d'Ifach: 
- Sin Permiso de Obras, 450 mt, 7a/Ao
- Mare Nostrum, 300 mt, 7a
Dues bones vies (millor la Mare Nostrum) ben equipades amb parabolts i amb molt bona roca. Això si, cal enganxar el dia en que les condicions d'humitat i temperatura acompanyin per poder disfrutar en  aquesta zona tal i com ens va passar a nosaltres. Un disfrute d'extraploms on acabes amb les pilotes ben inflades. 
Al blog del Piju

info tècnica.



El principi de la Sin Permiso de Obras. 




El Piju arribant a la primera R.



La cinquena tirada, una de les mes maques. 



El penúltim llarg, espectacular però una xorrada. Tirant a la dreta sortiries per la rampa. 






El penúltim llarg de la Mare Nostrum, un 7a de llegenda. 


El segon dia, Ponoig.
- Ojo de Pez: 380 mt, 7a+/b
Això es una altra història de via, aqui els graus s'ajusten mes a la realitat, tot i així trobo que entre tirades del mateix grau hi ha molta diferència, ja us ho trobareu. El primer llarg ja es un filtre total de la via, apretat en grau i obligat. La resta es deixa fer força bé tot i que les dues tirades mes difícils les vaig guarrejar. Lo que em sap greu que a la tirada vuitena ens vam perdre i no vam sortir per la famosa tirada del 6c+ de ponts de roca (tirada 11) no sabem exactament per on vam sortir però també va ser interessant. El material que hem utilizat: 15 cintes, els aliens del verd al tarinja i els camelons 1 i 2, tot i porta els tascons i el C3 que no els em tocat. Deixo mes dades tècniques pel Piju.





Dues imatges del primer llarg. 

La segona El i tercera tirada se empalman be.

ELS GEGANTS ADORMITS - Paret de Catalunya - Montrebei

$
0
0

Ressenya i foto dels aperturistes
Un petit "viote" de categoria que han obert aquests incansables de la roca (Sidarta i Faust) cal felicitar-los per l'apertura, ja que a Montrebei últimament s'estan obrint moltes tonteries, però està clar amb una mica de vista encara surten coses molt interessants.
Les dades:
-Per allargar mes l'itinerari hem entrat per la fissura/diedre de la primera tirada de la Adios Coños, un súper llarg de 60 mt boníssim amb el qual la via encara guanya mes.
-El material portat: joc d'aliens ( del blau al lila) més semàfor, camalots 1-2-3 i 3,5, multirango 1-2 i joc discret de tascons.
-Equipament per no patir però per escalar molt. La primera tirada de la Adios Coños molt neta (pont de roca i dos pitons) i la última tirada es totalmet desequipada i a primera vista sembla que costi d'assegurar, doncs tot lo contrari, es molt guapa i protegible.
-Respecte al grau, no regalen reeesss!!. Tot i que la ressenya diu 6b obligat, millor anar amb bastant mes si es vol disfrutar. Jo vaig caure al 7a, fi fi el cabró, i el 7b se m'escapa el riure.
-Per dir algo xungo de la via, doncs que te algún tram de roca guarrilla (això es Montrebei) i criticar la R2 que només te un parabolt que es pot reforçar però ben justet.

Tot plegat després d'un any sense visitar Montrebei he pogut gaudir de 5 hores de trepada en aquest paradis de l'escalada.



La primera tirada dels Gegants. 




Tres imatges del 7a de la segona tirada. 


El 7b de la tercera tirada. 


La 5a tirada mes guapa del que sembla. 


Sortint de la via. 

AS-PEREZA MENTAL, Roc de les Dues, Peramola

$
0
0
Resenya dels aperturistes


Des de que em va arribar per e-mail aquesta ressenya, el dia 13 de març, dient que era guapa i que anés amb mentalitat friki, ja em cremava a les mans...via nova, paret cómode, de colegues coneguts, al solet, potser el grau es una mica dur per mi, però que coi, ja m'agrada apretar.
El primer pegue que li he fet a la via m'ha agradat, però penso fer-li algun altre per disfrutar encara mes, com si fos un totxo!!!
Tot i que han fet molta neteja encara falta que salti algo de cascarilla en algun tram.
El material tot i posar-ne poc el fas servir tot.
Com que no m'ha sortir en lliure, sobre el grau no puc opinar del tot, però tot i així em sembla correcte i la obligarietat de 6c també.
La via es friki però no tant, hehhee.
Felicitar al Pere i al "Mesies" que s'ha currat una via de campionat.



Primer llarg, de trànsit. 


El segon llarg, com mes amunt mes guapo. 


La sortida de la primera R, tot i que no ho sembli fa un extraplom amb canto.


Jesuus, que t'equivoques!! sortida de la segona R. Millor recta amunt .


Ara sii. 


Vam començar amb molt sol però el vent ens va fer la guitza. 


ROCKABILLY+MANOLO TATXA -Tozal de Levante+Torre de Enmedio, Ponotx

$
0
0
Dues vies perfectes per ser empalmades, ràpides de fer, semblants en dificultat , amb el material que cal portar i que motiven ja que tot i ser veïnes fas dues parets diferents.



La Rockabilly es una molt bona via, disfrutona, pràcticament equipada, roca de bona a excel.lent, grau agradable i apreton de segon perque surti el 7b de la cinquena tirada.

  

La Manolo Tatxa, suposo que serà de lo millor de la Torre de Enmedio ????
Equipament generós i dues últimes tirades genials. 


El Tozal de Levante que ens recorda molt al Tozal del Mallo. 


Primera tirada de la Rockabilly. 


La sortida de la R de la tercera tirada. 


Començant la cinquena tirada, la mes apretona. 


El flanquig de la sisena tirada, espectacular però amb catxo. 

Afegeix la llegenda


 



Penúltim llarg de la Manolo , boníssim.









El últim llarg de la Manolo, llàstima que sigui tant curt.  


En definitiva, dues vies que s'empalman fàcilment baixant pels ràpels de la canal que separa la Torre del Tozal (15-35-30)


"PASTELITO REBELDE" - Tozal del Vero

$
0
0



Viote, viote. Està clar que l'Edu te la mida presa en aquesta paret, ja que trobar questa línia tan bona i en lliure (el qui pugui) es brutal.
La veritat es que nosaltres no estem al nivell de la Pastelito, però voliem examinar-nos. La pega es que ni havíem fet els deures ni havíem estudiat prou, per tant el resultat va ser clar: mes A0 dels que haguéssim volgut. De totes maneres ho vam passar prou bé i vam disfrutar força que al final es del que es tracta. Fent algun repós i alguna ajuda es puja sense gaires agonies.
Les dades: sobre els graus no puc opinar, només diré que el 6c si que cal portar-lo.
Amb un joc d'aliens del verd al lila i amb el camalot 1 i 2 ja en tindreu prou, de material se'n posa poc però alguna peça es necesaria a varios llargs.
Els ràpels son perfectes i la banyadeta al riu encara millor.


El primer llarg ja et posa a to. 


El segon llarg. 


Sortideta de la quarta tirada.


Arribant a la R de la quarta tirada.


Guapa sortida de tercera tirada. 


 


AUMELLA AMARGANTA 2.0 - El Peladet, i alguna mes.

$
0
0




Aquesta via se m'havia escapat de la llista, sort que el Sam està al lloro de totes les novetats! i també bona pensada la de l'Edu, de reequipar-la. Evidentment que amb la qualitat que hi ha al Peladet no serà de les millors, però als incondicionals de la paret per suposat que l'han de tatxar.
Reequipament precis i amb un punt de picantor (bàsicament l'últim llarg), els dos llargs durs estàn ben equipats. A la ressenya he posat els graus i A0 fets per nosaltres, el llarg mes dur (4 LL) la roca no dona gaires alegries per apretar, a mi se'm van trencar dues preses amb sendes volades.
Amb un joc d'aliens del blau al lila, els camalots 1 i 2 i un pett joc de tascons la podreu  escalar tranquilament.
Nosaltres vam voler baixar a peu ja que no ho havia fet mai, però realment es una mica jabali, potser es millor rapelar per la via o anar a buscar els ràpels de la Pajaros.






Quart llarg, aperta però vigila on t'agafes! 


Cinquè llarg, guapo i apreton 




STRIP LEGAL - Terradets


Reliquia dels anys 80, apretona i cabrona com s'equipava abans. Tercera vegada que l'escalo i tercera vegada que no encadeno. Via que amb un bon reequipament seria un altera bombonet de Terradets.









COLOR DE ROSA - Terradets

Una altra via vintage i evidentemente tambe equipada per putejar al personal (la hòstia com eren abans!!). Aquesta també la vaig fer al 89 i no la vaig encadenar, sembla mentida i amb 26 anys mes a sobre, va i encadeno!! a la vejez viruelas!!. Una altra que li caldria un reequipament. Al blog dels Caracoles trobareu mes info.



ALPINISMO DOMESTICADO - Libro Abierto, Ordesa

$
0
0





No podiem començar millor la temporada a Ordesa, tot i fer un canvi a última hora (anàvem a fer la Verticualitat però vam veure que la part de dalt estava molla) i perdre'ns en un parell de llargs.
Lo primer que cal dir d'aquesta via es que si no fos pels últims llargs es convertiría en una clàssica. L'Edu ha sabut trobar una línia boníssima amb molt bona roca en general i un equipament generós.
Dades: el fallo de perdre'ns va ser meu doncs al primer llarg no vaig fer el pertinent flanqueig a l'esquerra que marca la ressenya, esteu al lloro i no aneu a buscar una reunió que hi ha amb baguetos i dos pitons, tot i així ho vam poder solventar. 
Als llargs difícils vas trobant parabolts salvadors que tot i així t'obliguen a escalar i com he dit i l'Edu explica al seu blog, els tres últims ja son un altre tema, personalment crec que el llarg 10 es el que tens que tindre mes olfacte i destresa en posar seguros.
Sobre el grau, si el comparem  amb la última via que vaig fer d'ell (la Pastelito), el podriem considerar benévol, es va alliberar tot menys un pas (el Sam).
El material de la ressenya ens sembla perfecte i nosaltres a mes portavem 4 tasconets.
Amb tota la comèdia vam estar 7,30 h. disfrutant de la roca i un temps fantàstic.













LES PREMIERS PAS D´ELSA - Les Gillardes, Dévoluy

$
0
0





Aquest any ens ha costat triar vies de la Biblia (guia Mussatto) la calor reinant per tot arreu ens feia difícil quin seria el millor lloc (el Sam tornava de Chamonix amb temperatures de 35º C). 
Les Guillardes i les seves parets han estat una bona tria per escalar a l'ombra, tot i així a les últimes tirades sempre ens agafava el sol degut  a la llargada i dificultat de les vies. 
Les dades: es una vida equipada amb parabolts però el semàfor d'aliens ens anirà força bé.
En els 6b's els seguros tenen molt aire entre ells, per sort on el grau apreta estan correctes.
La graduació es raonable, amb un grau obligat de 6c/+.
Una aproximació de 15 min. amb 8,30 hores de via i una baixada agradable de menys d'una hora.
Per no repetir-me amb mes dades mireu el blog del Piju que ho explica millor que jo i jo us deixo diferents ressenyes i unes fotos.




Aproximació ràpida  .



El primer llarg sobte per la distancia entre els seguros.

 





El sol comença a fer estragos. 




Al.lucinem amb els últims llargs, conglomerat montserratí 


Baixadeta còmode. 

ALIX, PUNK DE VERGONS - Paret LE DUC - HOLD UP MENTAL- Paret DEL IMBUT - VERDON

$
0
0
Aqui teniu algunes fotos de la sortida al Verdon, la piada i les dades al blog del Piju




Resenya del KORKU




Segon llarg, comencem a apretar. 


El tercer, amb un pas curiós. 


L'apretada de la via, impossible per mi!! 


Al Piju também li costa en algún pas, jejeje




El premi. 



Cada vegada em fa mes por rapelar. 


Segona tirada, flanqueig ben finet. 












La placa indomable. 

 BONES VACANCES  




THE PASSENGER , Sur del Pedraforca

$
0
0
Ressenya del bloc SILENCIO MINERAL

Ressenya del Raul


Probablement aquesta via serà de les mes repetides de la paret, té tots els ingredients: bona roca, ben assegurada, llargada adequada, graus agradables, en definitiva en la seva dificultat es un bombonet de via (felicitats Raul i companyia).
Algunes dades: sobre el material nosaltres quasi que no el vam fer servir, però...
Els tres primers llargs es poden rapelar, despres es millor sortir per dalt. Es d'agraïr que acabi ben be al cami de baixada.
Via molt adequada per empalmar amb veines, o inclús amb la Directa del Senglar de la paret del Roget. Així surten un munt de metros d'escalada del mateix nivell.
Mes dades al Romàntic Guerrer.



Provant el nou joguet, la gopro

El segon llarg

Vista desde la R. el cinque llarg sembla molt més difícil que un V+

Selfie amb la gopro  en el 6b

Les tipiques plaques de la sur

I al final de l`escalada vam tenir premi

LAFFRANQUE, Paret d'Aragó-Montrebei

$
0
0

Via de col.leccionisme pur i dur. 



Agraïr la ressenya que s'ha currat el KIM-GIL ja que algun llarg es realment complexe.


Els que ja coneixeu aquesta part de la paret d'Aragó ja sabeu que les vies no son cap "virgueria", aquesta evidentment tampoc i a part d'això s'ha d'anar en compte que tot i no tenir molta graduació cal escalar i molt.
Cada llarg te la seva història però el quin realment cal tenir molt en compte es el tercer llarg, molt expo i de navegar. Cal seguir cegament lo marcat a la ressenya i posar-li una mica de fe.
Dades: el material, joc de totems, camalots 2-3 i 4, joc de tascons i 8 pitons, 2 plaquetes i 16 express, jo recomenaria portar el semàfor d'aliens. Vam escalar 6,30 h.


El primer llarg no es aire alentador. 


El tercer llarg, a punt de sortir de l'artifo i ficar-me a navegar. 


El quart llarg. Apretadeta per arribar als burils. 



Dues imatges del Chavi a l'últim llarg.


P.D. A la via es van quedar dos pitons impossibles de treure, algú ho agrairà. 

CAÇADORS D`ESTELS - Peña de SIN

$
0
0
Al final m'he tret una espina que tenia clavada. Des de feia un munt d'anys que volia visitar aquesta paret i no hi havia manera, tot arriba i d'espines en tinc més.
A l'hora de triar via no m'ho vaig pensar gaire, millor fer-ne una d'un aperturista conegut, així ja sabem de que tenim de morir, jejejee.
La via es molt bona, molt d'escalar i amb graus ajustats, bé , potser es que jo anava amb moltes espectatives i al primer llarg ja m'han posat a "puesto" i m'he cascat tres reposos. A partir d'aqui tot el que passava de 6c+...gatillazo" a la baga. Tot i així he gaudit moltissim per la gran varietat de passos de tot tipus que m'ha presentat el recorregut.
Les dades: el material de la ressenya es perfecte, ja us donareu compte al primer llarg que s'ho menja tot. La roca en general es de bona a excel.lent. Realment cal fer 6c obligat.
Nosaltres  vam repelar la via però...ULL!! no es una feina fàcil, cal fer diferents maniobres i al final vam tardar més de dues hores per baixar. Si la tornés a escalar (que no serà el cas) baixaria caminant de ben segur.
Tot plegat set hores de via més els ràpels peleons.
Per acabar la gran jornada fem cas las consells gastronòmics de l'Albert i anem a sopar a Plan, al restaurant La Capilleta.
Tornarem a la Peña i al restaurant



Primera tirada, diedre de 45 mt brutal


Comencem a navegar...


...i continuem navegant


unes vistes espectaculars 


i mes diedres d'escandol 


Amb roca coralina que rascava només veure-la. 


Fent l'espagat en l'últim llarg. 


El primer ràpel, on vaig? 
"

Ressenya i mes dades al blog del Ganxets.http://albertganxets.blogspot.com.es/search?q=caçadors+d´estels
Viewing all 89 articles
Browse latest View live